La caça en la Prehistòria

EDAT DE PEDRA

L’edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra (quars, sílex, quarsita...) a causa de la manca d’una tecnologia més avançada; emprant la pedra per a fabricar eines i armes, tant de tall com de percussió. Durant aquest període van tenir lloc diferents fenòmens molt importants: l’evolució humana, les grans adquisicions tecnològiques (foc, ús d’estris, habitatge, vestimenta...). També cal destacar l’evolució social passant d’un sistema basat únicament en la caça i la recol·lecció a un sistema parcialment productor.

-Paleolític (des de fa 2,5 milions d'anys fins a fa uns 10.000 aC):


Naix el primer Homo. És una època de caçadors i recol·lectors. Els humans nòmades feien les seves eines per caçar amb ossos i pedra tallada. Les primeres eines eren grosses i difícils de manejar. Sobretot caçaven animals petits a curtes distàncies o es conformaven en alimentar-se de carronya, eren grups molt oportunistes.

-Aparició del gos: (Al voltant del 14000 aC)

La història del gos és en realitat la història de la col·laboració entre els gossos i els éssers humans. Aquesta associació es basa en les necessitats humanes per a l'ajuda amb el pasturatge i la caça, un sistema d'alarma primerenca, a més de la companyia que molts de nosaltres avui en dia coneixem i estimem. Els gossos adquireixen també per la seva part, la companyonia, la protecció i l'abric, i una font d'aliment fiable, fet que els dóna estabilitat i seguretat. No obstant això, quan aquesta associació va ocórrer per primera vegada és una cosa molt incerta. Part del trencaclosques de la domesticació dels gossos es troba en el Paleolític Superior en Europa, començant potser ja l'any 30.000 aC, però són tant sols hipòtesis. Ja dates més fiables serien al voltant de l’any 14.000 aC, ja que a Alemanya s’han trobat enterraments de gossos amb aquesta data, fet que ens demosra ja convivia amb els gossos i els tenia domesticats. Cal dir que en aquella època el gos era un animal molt més similar al llop que no pas al gos que coneixem avui en dia. No hi havia gens de varietat de caces, i la poca varietat que hi havia es trobava en territoris diferents, en el mateix territori trobàvem normalment la mateixa espècie de gos. Així doncs situarem l’inici del gos en la caça al voltant de l’any 14.000 aC amb la possibilitat de que fos abans. 

Per saber-ne més: http://archaeology.about.com/od/domestications/qt/dogs.htm

-Mesolític  (10000 aC fins el 8000 aC):

És una època de transició entre el Paleolític i el Neolític. Degut a la modificació climàtica causada per les glaciacions, sorgeixen els grans boscos i es comencen a extingir els grans animals com l’elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes... En canvi augmenten animals com el cérvol, la cabra muntesa, el senglar... que seran les peces de cacera principals. Cal afegir que durant aquest període es desenvolupa la pesca. Els pobles primitius comencen a tornar-se seminòmades.

Les eines lítiques més antigues s’obtenen en processos operatius especialitzats, amb l’objectiu d’obtenir micròlits laminars.

Us en podeu fer una idea:

-Neolític (8000 aC i el 3000 aC aprox.):

És un període d’innovacions i d’una gran transcendència: Els éssers humans descobreixen l’agricultura i la ramaderia i es fan sedentaris. En aquest període els éssers humans s’organitzen socialment i sorgeixen les classes socials. No tots són caçadors ni recol·lectors.. sinó que hi ha el Cap del grup; a partir d’aquesta organització neixen les normes de conducta i les primeres lleis.

Els humans s’allunyen de les muntanyes i es desplacen a llocs planers a perseguir les seves preses i caçar-les.

Els humans encara utilitzen la pedra per fabricar les seves eines de caça, tot i que en aquesta etapa les armes són més polides i tenen un acabat més fi, això fa que n’hi hagi més varietat en forma, tamany i tipus. Les puntes de sílex es van fer cada cop més petites per poder-les adaptar a les empunyadures de fusta o os, construint així armes més afilades.

En aquest període es desenvolupen sobretot l’arc i la fletxa i es construeixen més precisos i amb unes puntes més afilades. Gràcies a les armes de projecció poden caçar animals grans a distància.

A finals d’aquest període es comença a utilitzar el coure en la fabricació de les eines. Combinen la pedra, la fusta, l’os i el coure. La revolució dels metalls fa que poc a poc vagin fabricant les armes únicament amb coure.

Us en podeu fer una idea:

EDAT DELS METALLS (3000aC – 1000 aC aprox.)


Va ser la primera època en la que hi va haver una gran revolució tecnològica. En els 2.000 anys que dura es van fer molts avenços en comparació a la resta d'història anterior. El nom ve de l'aparició de la metal·lúrgia, la qual adquireix una gran importància i permet evolucionar a la societat i a millorar la qualitat de vida. El primer material que més s'usa en la metal·lúrgia és el coure. Apareix ja abans de l'inici de l'edat dels metalls, però el seu ús i sobretot el seu tractament no es consolida fins aproximadament l'inici d'aquesta edat. No obstant en aquesta època els avenços no s'aturen, i en aquesta mateixa edat apareixen 2 materials més. Primer el bronze, que serà el substitut del coure, i més posteriorment el ferro, que serà el substitut del ferro. Per això dins aquesta època trobem dos subdivisions més, necessàries pel canvi que van suposar aquests nous materials.


EDAT DEL BRONZE (2500 aC – 1500 aC  aprox.)

L’edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització que es caracteritza per que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d’extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per aconseguir bronze.

El descobriment del  coure primer, i de l’estany i el bronze després, van fer moure alguns pobles a la recerca d’aquests metalls.

Les puntes de les fletxes passaran a ser de bronze. L’os i la pedra queden arraconats per què el metall és més resistent i manejable.

EDAT DEL FERRO (1500 aC – 1000 aC aprox. )

L’Edat del ferro es correspon, aproximadament, en el moment en què la fabricació d’eines de ferro era la manera més sofisticada de la metal·lúrgia. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i la seva abundància de fonts del mineral de ferro, el convertiren en un material molt més desitjable i barat d’obtenir que el bronze, fet que contribuí de forma decisiva en fer del ferro el metall més emprat.

Les armes eren molt més fortes i dures, això permetia una resistència d’aquestes a l’hora de caçar.

A més a més ...